t'estimo infinitament Marc!

Per què tenim aquest espai nostre tant abandonat? No creus que seria hora de començar-lo a resucitar? Digue'm que ets un boig, que a vegades tens pensaments perversos i ganes de cridar al mig de la ciutat. Digue'm que vols córrer per a trobar l'horitzó i poder tirar la teva rabia al fons del mar. Digue'm que tens ganes d'estriparte la roba i respirar profundament. I que la cosa no quedi aquí, demostra'm la teva follia i busca'm. Busca'm pels carrers, per tots els llocs on jo passo habitualment esperant trobar-me. Passa la nit al meu portal, pregunta per mi. Troba'm pel carrer en persones que no sóc jo. I en sec, troba'm passant una cantonada. Corre i abraça'm. Sense preocupar-te que pugui fugir. Sent la calor del meu cos contra el teu i pensa en la acceleració que es troba al meu cor. Agafa'm amb les puntes dels dits i fes-me sentir la teva respiració irregular i sofocada, desesperada. Apreta'm, estreny-me tant que acabi per volatilitzar-me dels teus braços i que et quedis abraçant el buit. El mateix buit que es crearà al teu cos. El mateix buit que et va fer embogir. *Aineta*