7.30 del matí, matí d'hivern. Fa fred, molt de fred. Obro els ulls i en un intent de sortir del llit penso, perque? Perque sortir del llit? Perque començar un dia nou? Perquer donar-li una oportunitat més a la vida si ja n'estic farta de tot! Llàgrimes fredes començen a relliscar sobre les meves galtes. Que em pasa? Si solament volia fer rutina. Pero penso que avui la rutina pot esperar. Avui no vull ser de ningú. Avui, TORNARÉ a viure del aire.. Torno a tapar-me, tanco els ulls. Avui estic moralment malalta, avui tinc febre on mai ningú n'havia tingut, avui. Que difícil és obrir els ulls quan saps que ja no hi ha res més per veure, quan saps que no veuras el que volies ni a qui volies allí amb tu.- De que em serveix? De que em serveix dirli-ho si ell ja ho sap? Per molt que li repeteixi el q jo sento per ell aquí no cambiarà RES. Cadascú té la seva vida feta. Aquí ja no valen les ilusions, no valen els desitjos, no valen les promeses, no valen els sentiments, no valen les mirades, no valen les paraules, ni tant sols valen els fets. Perque tot això per ell NO EXISTEIX. Com et sentiries si un matí t'aixequesis, sortisis amb un somriure a la cara, mirarante en cada mirall, somrient-li a tothom, troban a la vida una mica d'harmonía, troban a la vida aquella mica de picant que fa donar-li xispa. La moral als núvols, els complexes sota els peus. Ganes de viure, ganes de sentir; que si poguessis volar ho faries. Pero per desgràcia només et passa un dia a la setmana, un miserable dia. Encara q tu et sents feliç, no et queixes. Pero un dia, aquell optimisme desapareix juntament ab tu. Et sents per terra. Aquell dia ja no tornarà a ser optimista, serà un record dels tants que tens a la ment. Trencarà un troçet més del teu cor i t'ajudarà a recordar que a vegades no fan falta paraules per a fer mal, molt de mal. ..que si no quieres verme me lo dices, así tengo un poco más de tiempo para morir por dentro.
* Aineta *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada