Besando al sol

I soc aquí per fer memòria, em pots fer molt de cas o gens però recorda aquesta història, una retirada a temps sempre és una victòria. No calia córrer tant que m'arriben les pors les angoixes i la tristor i tot s'em va fent fosc. Encara que moro d´enyorança perquè no ets aquí.. la pluja m'ha portat records d'aquell estiu. Que mai va creure que només fóssim amics, perquè si eres aquí em veia tan feliç. Dos cossos enmig de la sorra, rebolcant-se abraçats, de la ment no se m'esborra, no puc creure que s'ha acabat. Va aparèixer envoltat de misteri, en el primer moment tot va semblar normal; tot és tant fosc aquesta nit, i qui ha marxat no tornarà i la buidor que tens al pit potser el temps te l'omplirà. Vull parar el temps ara i aquí i tornar a començar. Cruel ha vençut el destí. Cauen llàgrimes del cèl, cauen llàgrimes de gel, el malson és d'ara i aquí i ningú ha somiat.. Si no fos pecat tu no t'hi hauries molestat, si no fos pecat tot hauria quedat de seguida oblidat. No ho vols dir però ja t'ha tornat a passar; calles, però tens por que se t´oblidi la facultat de tornar a ser normal. Tu saps que ella sap que tu saps que ja res no tornarà a ser igual. I sona la cançó que més m'estimo d´aquest món, però.. Ja sé que últimament les coses no et funcionen gaire i tan fàcil que sembla quan ho veus a les pel·lícules. A vegades penses que tot el millor ja està triat, només queden pervertits, i qui t´ho havia de dir, però ara ets una mala influència, sort que no ets d'aquelles que de seguida es posen a plorar, però és qüestió de temps i estic callada mentre ell marxa. Miro; i cada persona al meu davant porta un secret amagat. Sento; i cada soroll va repetint que ara encara depèn tot de mi. Si el món es mou, com puc estar aturada? Parlo; i cada paraula dóna pas a una nova possibilitat. Hi ha tantes coses a fer i em queda tan poc temps per fer-les, tantes coses a fer, llocs per recordar, llavis per besar, a fora hi ha un dia a punt d'estrenar. Te'l vas creuar a la porta i us vau mirar; poc a poc, sense dir ni un sol mot i finalment et va donar un somrís de comiat. De res no va servir ficar-te al llit, tancant els ulls el tenies allí. I ara és tard, no l´has tornat a veure, ni tan sols queda un nom per recordar, però al cap sempre tindràs un estrany i tot el que hagués pogut ser i mai no serà. Encara recordo aquelles tardes de mal temps tremolant ben agafats, totes les promeses eren tan reals.. mentre et mirava els ulls de color mel i ara ni tan sols recordes la nostra cançó. Però ara estic tota sola, tot és tan diferent, et vaig tornar a veure i Déu meu, que guapo ets, de vegades penso en aquell temps i em sento tan estranya, i com canvia el veure-ho tot sense tenir el filtre dels teus ulls de color mel. Trobo la teva cara; tantes bronques plegats, ja et conec la mirada jo voldré dormir, tu diràs que n'estàs fart, la mateixa comèdia de fa tantes setmanes. Ell arribarà amb els ulls brillants i per un instant tot s'haurà aturat. I per uns breus moments una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel. Em vaig prometre no fer-te cançons per no semblar pesada, però no comptava amb la teva cara de nen consentit embafat de petons. I de sobte tens por de sentir-te tan buit, I surts fora al carrer i comences a correr, i el vent et va assecant el que sembla una llàgrima. T´has girat però sé que no pots veure'm; resignada, fent veure que no et veig. Sóc l'amiga transparent, sóc l'amant que no et toca, barrejada amb la gent assegurant-me que estàs bé. Però mai gosaré apropar-me només viuré a prop d'on vius; sóc la teva guardiana per si mai prens mal. Però mai gosaré tocar-te només seure a prop d'on seus; deu metres enllà sempre vigilant. Molts estranys podran tocar-te i viure sempre al seu costat però jo d'amagat t'estaré mirant. Cada cop que miro de reüll sé perfectament on pares sé que és una bogeria però ja ets part de mi. De que em serveix ser bona gent, que en trec de caure bé. Dius que el que importa és l'interior però mai vas veure el meu. El meu destí mai serà el teu, de lluny et veuré al costat seu perquè tu mai més em faràs cas. Pero el teu mirar explica tot el que no em goses dir. Por de parlar, de dir alguna cosa que no et pugui agradar; por de callar, per no deprimir-te o fer-te badallar, saber què rumies amb aquella mirada que no sé què m'amaga; por de dormir i que en despertar-me tot hagi canviat, sense recordar què ens fa viure plegats com si fóssim estranys; em sents, aixeques la mirada en aquell precís instant, tot és tan plàcid i tan clar que em vénen ganes de cridar que res no m 'espanta. I m'agradaria poder dir.. que no et trobo gens en falta, que si tinc els ulls humits és que hi tinc una pestanya i si no surto de nit és perquè vaig curta de pasta. Sóc una noia nova, mai he estat millor i no saps quant m'estalvio en trucades. No t´enyoro. Aquesta cançó és per dir que si de res no en tinc ganes no ets pas tu, sino la son q porto acumulada. Que el que em vas donar ho guardo perquè ho vull vendre; i la teva foto al llit no he tingut pas temps de treure-la. D'on surts, fantasma en remull sense paraigües? Et vec i em torna l´ofec, però, saps que? Em trobo més bé des que no he d´aguantar-te les neures. Se que encara escampes pels amics comuns tota classe de draps bruts.. Segur que a dia d'avui encara et lleves culpant tothom dels teus mals i alimentan-te de pura enveja. I et miro i no comprenc que collons et veia, t'observo i no entenc que et vaig trobar. Et veig i em faig creus veient com n'estava de desesperada per viure al teu costat. I si un dia em trobes, per casualitat, per favor, passa de llarg. QUE ENS QUEDA? Com trigarà a sortir el sol..

* Aineta *