18.1.08
16.1.08
1,90€ de felicidad
-Contar pulsaciones!- Grita alguien. -Ya! Aina?- Reacciono rápido.. -Trece! -Aina, metele caña! Todos van más adelantados que yo.. bueno da igual, así tengo tiempo de pensar conmigomisma.. Que hora es? Las cinco.. queda menos de media hora para acabar la clase, eso quiere decir que falta una hora para que (estupidamente) se me dibuje una amplia sonrisa en la cara. -Aina, cariño!:)- El tiempo me pasa lentísimo.. Diez minutos corriendo, esto es inhumano! -Aina coorre mujer que te quedas atrás siempre!- Donde iremos esta tarde? La verdad esque me da igual. -Dejala, no te está escuchando, no lo ves?- Vaya donde vaya no haré nada de probecho, y después ni me acordaré de donde he ido, como siempre.. Pero como lo hace!?! Ayy, a veces me saca de quicio! No puedo apartarle la vista por miedo de perderme cualquier detalle.. La manera que mira las cosas y las toca, esos ojos, esos labios, esa sonrisa, esos gestos, ese cuerpo, esa nuca, ese cuello,.. Me voy a estampar contra una porteria al final.. (pum!) -Ahh, quien me ha dado en el culo!?!- Aqui he que correr un poco más que me ven, cuando llegue a la esquina ya podré ir caminando. Eh, quieras o no cada dia estoy más àgil eh! Si no fuera por que esta noche no he dormido ahora estaria hecha un toro! Madre mia que sueño que me llevo.. Me vienen tantos momentos a la cabeza que, nose.. Como han cambiado las cosas en unas pocas semanas.. Núnca pensé que todo iria a mejor, sin sentido..(8) Lo que estoy viviendo siempre lo vi tan lejano que le llamaba imposible. Siempre hubo esa persona a mi lado a la que le explicaba las cosas y ella ma decia -Estoy segura que algún dia pasará algo, se nota en el ambiente, estoy segurísima.- Palabras que me decia, palabras que se cumplian. Pero creo que ahora se hace más ilusiones que yo.. Si me la escucho me hace volar la mente con sus quizas, tal vez, podria ser, y sus estoy segura que. Me hace bien estar a su lado, me cuenta los finales que siempre sueño. Pero eso si, me hace crear ilusiones. Y con el tiempo aprendí que las ilusiones solo traen desilusiones. -Contar pulsaciones, ya! Aina?- Un leve gritó contestó -Veinte!- Aina, frena un poco que el corazón se te va a salir del pecho mujer!- Y en mi cabeza pasa un: pues no me extrañaria.. * Aineta *
13.1.08
12.1.08
11.1.08
10.1.08
You never promised be anything
Que triste es depender de alguien..
8.1.08
L'arròs
7.1.08
Altamente improbable o (ya) imposible?
6.1.08
Entonces me dejo llevar..
Oda al Temps
No hi ha cap frase que combini millor simplicitat i voluntat per expresar un missatge: Tempus Fugit, el temps fuig, no té secret. Irreparablement s’ens escapa com gel entre els dits, ja sigui extramental o cultural és un concepte tan indefinit que s’evadeix de la comprensió humana, n’hi ha d’altres, com l’amor o l’odi, reduïbles ells a efectes psicològics, però la trista veritat és que no en sabem res ni tenim bases ni mesures pel seu estudi. Els optimistes el veuen com un mestre que il·lustra els seus alumnes a partir de l’experiència, els pesimistes pensen que ell és qui, a la llarga, els extermina inexorablement, sense pressa, sense compassió. Sense ell res no existiria, no tindria lloc en el “no res”, simplement, res no seria. La figura que tenim d’ell, com a espècie, és semblant a la d’un déu i per tant, fonamentada en la ignorancia: ell és qui ho controla i ho regula tot, qui ens dóna la vida i ens la treu, de qui no s’en sap res i seguim en tot moment, cecs, com les ovelles al pastor. Els pocs que s’han atrevit a fixar-s’hi s’han adonat que posseeix característiques molt peculiars, com l’elasticitat, perquè matemàticament un minut té seixanta segons, i una hora, seixanta minuts, però potser certs segons són més llargs que d’altres, depenent del nostre estat emocional en un moment concret, és quan ens parem a observar-los que semblen tots iguals. Algú va dir “Sembla més llarg un segon si ens sentem damunt d’una cassola bullent, que una hora al costat de la persona estimada.” Com si una part del Temps estigués dedicada a nosaltres però alhora en contra nostra. Pensant-ho fredament, és el Déu que ningú pot negar, el jutge implacable. Si no el podem negar i no el podem modificar ni controlar, el mínim que es pot fer és aprofitar-se’n el que es pugui, aprofitar cada segon com si fos l’últim, ja que no coneixem amb total certesa com funciona el seu sistema i cadascún d’aquests segons podria ser l’últim. El cert és que tots acabarem el camí de la mateixa manera, abans o després, més o menys feliços del que ens ha tocat viure, finalment ell guanyarà, per això seria bo que intentessim viure el millor possible i gaudíssim totes i cadascuna de les seves insignificants fraccions que s’ens ofereixen, perquè si se’ns dóna l’oportunitat de viure-les deu ser per alguna raó, si no, perquè existim?...
* Stylo *
Besando al sol
* Aineta *
Divendres, un altre cOp
7.30 del matí, matí d'hivern. Fa fred, molt de fred. Obro els ulls i en un intent de sortir del llit penso, perque? Perque sortir del llit? Perque començar un dia nou? Perquer donar-li una oportunitat més a la vida si ja n'estic farta de tot! Llàgrimes fredes començen a relliscar sobre les meves galtes. Que em pasa? Si solament volia fer rutina. Pero penso que avui la rutina pot esperar. Avui no vull ser de ningú. Avui, TORNARÉ a viure del aire.. Torno a tapar-me, tanco els ulls. Avui estic moralment malalta, avui tinc febre on mai ningú n'havia tingut, avui. Que difícil és obrir els ulls quan saps que ja no hi ha res més per veure, quan saps que no veuras el que volies ni a qui volies allí amb tu.- De que em serveix? De que em serveix dirli-ho si ell ja ho sap? Per molt que li repeteixi el q jo sento per ell aquí no cambiarà RES. Cadascú té la seva vida feta. Aquí ja no valen les ilusions, no valen els desitjos, no valen les promeses, no valen els sentiments, no valen les mirades, no valen les paraules, ni tant sols valen els fets. Perque tot això per ell NO EXISTEIX. Com et sentiries si un matí t'aixequesis, sortisis amb un somriure a la cara, mirarante en cada mirall, somrient-li a tothom, troban a la vida una mica d'harmonía, troban a la vida aquella mica de picant que fa donar-li xispa. La moral als núvols, els complexes sota els peus. Ganes de viure, ganes de sentir; que si poguessis volar ho faries. Pero per desgràcia només et passa un dia a la setmana, un miserable dia. Encara q tu et sents feliç, no et queixes. Pero un dia, aquell optimisme desapareix juntament ab tu. Et sents per terra. Aquell dia ja no tornarà a ser optimista, serà un record dels tants que tens a la ment. Trencarà un troçet més del teu cor i t'ajudarà a recordar que a vegades no fan falta paraules per a fer mal, molt de mal. ..que si no quieres verme me lo dices, así tengo un poco más de tiempo para morir por dentro.
* Aineta *
Prou!
Yo no me arrepiento de nada
No me voy a conformar con un fue bonito mientras duró. No, porque lo nuestro no terminará aquí. Lo que yo siento hacia ti es mucho más que pasión. Para mi tu núnca fuiste un capricho. Tu sabes lo que pasó; tu sabes que estubo mal. Pero los dos tenemos ganas de repetir. Fuera lo q fuera q pasara yo no me arrepiento de nada, al contrario, estoy orgullosa; orgullosa de haberme enfrentado a mi misma, de haberme enfrentado al mundo, de haber hecho una cosa que le parecia mal a los demás, de haber dicho el contrario de lo que el mundo quiere oir, de haberme puesto en contra de él. Ahora quiero que eso vuelva a pasar, quiero volver a verte, volver a sentirte, volver a acariciarte, volver a besarte. Quiero que vuelvas a mirarme, que vuelvas a tocarme, que vuelvas a abrazarme, que vuelvas a jugar conmigo, que me devuelvas las ganas de vivir, que me devuelvas la confianza en mi; aunque solo sea en sueños.
* Aineta *
Llega el oToño
* Aineta *
5.1.08
Nollieflipando!
Joder, hago de todo menos estudiar, asi me irá. Sumergido (y casi ahogado) en los apuntes de Documentación Informativa he hecho un "brevísimo" kit kat y mirando espacios de por aquí, me he dado cuenta de algunas cosas y he decidio plasmarlas en la pantalla.







