10.8.09

t'estimo infinitament Marc!

Per què tenim aquest espai nostre tant abandonat? No creus que seria hora de començar-lo a resucitar? Digue'm que ets un boig, que a vegades tens pensaments perversos i ganes de cridar al mig de la ciutat. Digue'm que vols córrer per a trobar l'horitzó i poder tirar la teva rabia al fons del mar. Digue'm que tens ganes d'estriparte la roba i respirar profundament. I que la cosa no quedi aquí, demostra'm la teva follia i busca'm. Busca'm pels carrers, per tots els llocs on jo passo habitualment esperant trobar-me. Passa la nit al meu portal, pregunta per mi. Troba'm pel carrer en persones que no sóc jo. I en sec, troba'm passant una cantonada. Corre i abraça'm. Sense preocupar-te que pugui fugir. Sent la calor del meu cos contra el teu i pensa en la acceleració que es troba al meu cor. Agafa'm amb les puntes dels dits i fes-me sentir la teva respiració irregular i sofocada, desesperada. Apreta'm, estreny-me tant que acabi per volatilitzar-me dels teus braços i que et quedis abraçant el buit. El mateix buit que es crearà al teu cos. El mateix buit que et va fer embogir. *Aineta*

13.4.08

Lunáticos

Dos seres nocturnos, de relaciones nocturnas, con ambiciones nocturnas y secretos nocturnos. No miden en tiempo, actuan según el cielo les marca. Pasan la noche en vela viendo como se va la Luna, como va cayendo entre los arboles, como se esconde de los descarados amantes. Estan juntos hasta que el misterioso astro ya no les regala su lujuriosa luz, hasta que éste desaparece. Ese ciclo que no tiene nombre.Habrá que inventar palabras nuevas ya que lo nuestro no tiene nombre, ni explicación, ni sentido, ni razón. Te abro las puertas hacia la locura. * Aineta *

9.4.08

Seq. Stylo Villeneuve 2008 I

19.2.08

Flyer Style Challenge 2007

* Stylo *

10.2.08

..és veure pondre el Sol entre els teus llavis.

Aquest matí m'he aixecat feixuga, esgotada de somiar. He entrat a la dutxa i entre l'aigua,he tornat a plorar. Tenia el volum de la radio molt fort per no sentir les veus que per dins em maltracten, i inclús la música ( la meva estimada música!) m'ha fet que m'entri nostalgia. Feia setmanes que no escoltava aquella cançó, i el dia anterior havia sonat en el moment precís, i aquell mateix dia estava sonant en un moment precís. Aquella cançó que em parla d'oblidar els moments que has passat junt a una persona estimada i que ja no tornaran. Que parla de les ganes de tocar a la persona que estimes quan saps que ja no ho pots fer. Del temps que es fa tant incòmode i que fa desesperar, sabent que no el pots quasi ni mirar. Les meves llàgrimes es confonien amb l'aigua que en aquells moments em corria pel cos. Com em pesava l'aigua! I encara més em pesaven els records. Vençuda per les forçes m'assento al terra de la dutxa, quasi tant de cop que semblava que caigués. L'aigua esclatava en mi, com si es volgués fer notar, pero jo no estava per a ningú. Quan em trobo suficientment hidratada i neta surto de la dutxa. Aquest cop si, ara ja no es confonia res, dels meus ulls brollaven llàgrimes tant grans, com les ilusions que un dia es van vanalitzar. La meva cara davant del mirall em feia por. Aquella cara de desesperació sempre me'n havia fet, semblava que la meva ànima cridés el teu nom en un intent tornant-se en un crit quasi ofegat. Vaig començar a deambular per casa i cada racó em feia sentir més buida a causa de que estava més plena ( es com la llei de 'més per menys igual a menys'). Cada moment feliç em regalava nostalgia que no era ben rebuda. Estant dins la dutxa em venien molts records, confonia el soroll de l'aigua amb la teva veu parlant-me, com no fa gaire. Em venien petites imatges, petits (i no tant petits) records. Recordava els teus llavis com em deien aquelles paraules que se'm van quedar a la ment. La teva forma de dir el meu nom, les teves frases celebríssimes per mi, i aquelles vegades que anaves a dir-me qualsevol cosa i que mai vas arribar a dir. Vaig cap al menjador i agafo la roba que era sobre la taula. Em quedo mirant la taula i em venen records que semblaven projectats allí mateix. Ara sé que aquella taula (freda!) aguanta bon pes, per lo menys el meu. Vaig mirant les coses que hi ha al meu voltant. La butaca, el balcó, el sofà! El meu estimat sofà! Déu meu.. quantes n'ha passat! Quantes olors deu haver-se guardat per ell per a la resta dels seus dies! Quants riures i quantes llàgrimes el deuen haver carectitzat! Si em pogués parlar, i tant de bo ho pogués fer que potser algún record m'he passat per alt. Al no tenirte amb mi abraçava fort la roba, i al voler donar-me'n compte ja era tota xopa.. Miro a l'esquerra, la porta d'entrada. A la que sempre esperava que truquessin a mitja nit. I abraçar-m'hi pensant que tu estàs a l'altre costat intentant respirar el mateix aire que tu respires. Fer-te passar amb un 'no et quedis a la porta!' i sentir que aquesta casa insípida té una mica més de vida si sent els teus passos ressonant per les parets. Que tu em miressis i em recordessis la olor dolça que aquella casa feia a mi. Apagar la calefacció, que a partir de llavors ens tornem primitius i ens agrada (relativament) el fred. Un 'vaig al lavabo' dels teus, seguit d'un 'com si fossis a casa teva!' sortit de mi. Sentar-me al meu (com l'estimo!) sofà i sentir com el meu cor finalment batega. Em paro i penso que la hidratació de la duxa no m'ha servit de gaire, doncs ara la estava perdent tota (o això creia jo). M'arrastro cap a la cuina i torno a sentir 'tens aigua?' retumbant el meu cap, t'he buscat pero no estaves, jo també tenia set pero era dels teus llavis! Llavors faig el que no hauria d'haver fet mai, entro a la meva habitació, i sorprenc amb les mans a la massa a aquells més de mil records que hi han dins. Que m'abracen i no em deixen sortir, m'ofeguen! Em falta l'aire, pero més em faltes tu! Com pretens que visqui sense la màgia que fa que instintivament inspiri i expiri, la màgia que fa que el meu cor bategui fort (encara que tant!) i fasi a la sang corre'm per les venes, la màgia que em fa despertar cada matí (mai has tingut por d'anarte'n a dormir i no despertar mai més?), la màgia que em fa moure'm (ja que mi dormo ni menjo peruqe penso en tu), la màgia que tenen els teus ulls i que mai els hi he pogut dir que no a res. Espio desde la porta de la meva habitació, dins apoiada al meu llit (ja que es mes alt que la majoria i marriba per l'altura de mitja esquena) estic jo somrient-li a algú, aquest algú ets tu fa unes poques setmanes, te m'acostes, m'agafes per la cintura i em fas un petó. Beneits siguin els teus llavis tendres! Maleits siguin els records! * Aineta *

t'estimo

t'estimo, encara que sigui una paraula massa infravalorada, encara que no sàpiga demostrar-ho, encara que et vulgui tenir sempre al meu costat (fins i tot quan no pot ser), encara que m'emprenyi per tonteries, encara que tu ho donguis tot (i més) de tu jo et demani més, encara que sigui insoportable en certs moments ;), encara que t'ho repeteixi tant, t'estimo, i t'ho repetiré, i tant que si t'ho repetiré! sé que arribarà un dia que t'ho diré i tu et pensaràs que et parlo de les noticies, tot i així, serà cert i això es el que realment m'importa/impotarà, que no arribarà mai el dia en que et deixi d'estimar. * Aineta *

18.1.08

16.1.08

1,90€ de felicidad

-Contar pulsaciones!- Grita alguien. -Ya! Aina?- Reacciono rápido.. -Trece! -Aina, metele caña! Todos van más adelantados que yo.. bueno da igual, así tengo tiempo de pensar conmigomisma.. Que hora es? Las cinco.. queda menos de media hora para acabar la clase, eso quiere decir que falta una hora para que (estupidamente) se me dibuje una amplia sonrisa en la cara. -Aina, cariño!:)- El tiempo me pasa lentísimo.. Diez minutos corriendo, esto es inhumano! -Aina coorre mujer que te quedas atrás siempre!- Donde iremos esta tarde? La verdad esque me da igual. -Dejala, no te está escuchando, no lo ves?- Vaya donde vaya no haré nada de probecho, y después ni me acordaré de donde he ido, como siempre.. Pero como lo hace!?! Ayy, a veces me saca de quicio! No puedo apartarle la vista por miedo de perderme cualquier detalle.. La manera que mira las cosas y las toca, esos ojos, esos labios, esa sonrisa, esos gestos, ese cuerpo, esa nuca, ese cuello,.. Me voy a estampar contra una porteria al final.. (pum!) -Ahh, quien me ha dado en el culo!?!- Aqui he que correr un poco más que me ven, cuando llegue a la esquina ya podré ir caminando. Eh, quieras o no cada dia estoy más àgil eh! Si no fuera por que esta noche no he dormido ahora estaria hecha un toro! Madre mia que sueño que me llevo.. Me vienen tantos momentos a la cabeza que, nose.. Como han cambiado las cosas en unas pocas semanas.. Núnca pensé que todo iria a mejor, sin sentido..(8) Lo que estoy viviendo siempre lo vi tan lejano que le llamaba imposible. Siempre hubo esa persona a mi lado a la que le explicaba las cosas y ella ma decia -Estoy segura que algún dia pasará algo, se nota en el ambiente, estoy segurísima.- Palabras que me decia, palabras que se cumplian. Pero creo que ahora se hace más ilusiones que yo.. Si me la escucho me hace volar la mente con sus quizas, tal vez, podria ser, y sus estoy segura que. Me hace bien estar a su lado, me cuenta los finales que siempre sueño. Pero eso si, me hace crear ilusiones. Y con el tiempo aprendí que las ilusiones solo traen desilusiones. -Contar pulsaciones, ya! Aina?- Un leve gritó contestó -Veinte!- Aina, frena un poco que el corazón se te va a salir del pecho mujer!- Y en mi cabeza pasa un: pues no me extrañaria.. * Aineta *

13.1.08

* Catàleg Darjeeling Snowboards 2007 * (III)

Darjeeling Snowboards 2007
d When Angels Deserve To Die d
* Stylo *

12.1.08

* Catàleg Darjeeling Snowboards 2007 * (II)

Darjeeling Snowboards 2007
d Hawaii d
* Stylo *

11.1.08

* Catàleg Darjeeling Snowboards 2007 * (I)

Darjeeling Snowboards 2007

d Princess Design d

* Stylo *

10.1.08

You never promised be anything

Parece que la vida le vuelve a sonreir, la vamos a dejar vivir. Ahora todos le saludan, la paran por la calle, le dicen que se la ve más guapa, más descansada, más alegre, que se toma más la vida, que se digna a vivirla. Ahora le tiene más ganas al baile, a la risa, le gusta mirarse al espejo, sin embargo no hace una mueca al hacerlo. Ahora ella piensa que no está tan mal, que la vida le empieza a sonreir. Ve que la vida le avanza en ascendente. Sin embargo tiene miedo a caer en picado, que la vida le de una vuelta tan repentina como la que dió con su felicidad, jugando con sus sentimientos. Aunque le tiene miedo al siempre, igual que se lo tiene al núnca. Parece mentira, la vida le regala un presente y ella se dedica a estudiarselo por si hay truco, lo acepta con miedo, lo disfruta y después se lo replantea todo; aunque núnca se arrepiente, ni jamás lo hará. Ella quiere alguien que acepte que esté confusa, y que le vaya dando tiempo para asimilarlo, tiene miedo a perderlo todo por dudar, por hablar o por callar. Aveces dice las cosas como le vienen, sin pensar, por eso ella prefiere no decirle nada y sonreir, ya tendrá tiempo de estar a solas con ella misma, y si quiere hasta de consultarlo con esa almohada ya cansada de pensar por ella. Pocas cosas tiene ya claras, por mucho que piense o deje de pensar, ella sabe que le quiere y él tambien, sabe que núnca va a abandonar, ni a olvidar, ni a arrepentirse, sabe que él núnca le haría daño queriendo, ella menos, también sabe que no debe pensar, pero tampoco debe tomarselo a lo loco. Esté feliz o pensativa siempre le pasan ciertas cosas por la mente, ella se repite 'Lo tiene todo calculado, ya sabe que me tendrá siempre a su lado' No lo dice decepcionada, ni mucho menos, está feliz de que alguien confie de esa manera en ella. Sus queridos la vigilan de muy cerca, todos saben que ella es fragil como un huevo crudo y a la vez fuerte como uno pasado por agua, ya duro. Saben que es delicada como una pluma, igual que libre como una de esas. Saben que es valiente como su heroina de comic, pero tan debil a la kryptonita de sus labios.. Todos tienen miedo al futuro de esa joven irremediablemente imprevisible. Ella les sonrie y dulcemente les dice esa frase que salió de unos labios sabios, que 'al impaciente se le olvida la miel del presente'. * Aineta *

Que triste es depender de alguien..

Duermes.. Como siempre, esa carita de angel que me roba una sonrisa. Parece que tu tambien sonries. Puede que sueñes. Me pregunto como seran tus sueños, si saldré yo. Talvez hasta sueñes conmigo.. Como yo. Talvez sueñes que nuestros labios se juntan.. Porque no? Ingenua de mi.. Respiras dulcemente. Cuanto más te miro más guapo te veo y más me cautivas. Me quedaria mirandote para siempre. Si me pongo a soñar yo tambien, me siento como el principe de ese cuento. Me gustaria probar si con un beso te despiertas. Poder contarte al oido todo lo que siento cuando estoy contigo. Tan grande y tan intenso que me cuesta vivir. Querria besarte el cuello, acariciarte, poder tocarte el pelo, cojerte la mano, agarrar tu alma. Si tubiera el valor de acercarme a ti para olerte, notar tu respirar, hacerte mio por un instante, sentir que somos uno. Mejor dormiré a tu lado para sentir tu calor que me arropa y me proteje. Callaré como si yo núnca hubiese sentido nada y mañana te sonreiré como si cada dia fuera un buen dia. * Aineta *

8.1.08

L'arròs

L'altre 50%, els superficials i els...? els que s'ho pensen dues vegades, ni una ni tres, els extrems mai són bons. Llavors penso, perquè t'ho penses tot tant, desoxigenat? ci lo sá, suposo que intentem controlar-ho tot, però algú em va ensenyar que hi ha coses a la vida que no es poden preparar, venen com venen i és així, no serà que aquestes coses que no podem preparar no són el fet, sino com les afrontem, el que importa? Serà, que putes que són aquestes putes situacions. Qui t'ensenya a estar sempre preparat? Se't passarà l'arròs - diuen. * Stylo *

7.1.08

Altamente improbable o (ya) imposible?

Cuando no te veo finjo que te olvido. Pero cuando me vuelves a sonreir vuelvo a caer y comprendo que yo siempre seré tuya, pero tú, mi deseo más grande nunca seras mio. Nunca lograré ningún abrazo de esos que me imagino en los momentos más difíciles, ni ningún beso de aquellos que siempre soñé justo después de esa sonrisa tuya, tan peculiar. Ni tampoco ese futuro, esa vida contigo que siempre esperé. Pero, pensandolo bien me conformo con esa mirada que a veces me regalas. Esa que yo te devuelvo, y así, solamente así, lo demostramos todo y más, y comprendemos que una mirada es suficiente para, entendernos, ayudarnos y comprender que siempre estaremos en mente del otro y que nunca nada ni nadie nos separará. * Aineta *